La bellesa es troba en els ulls del qui observa...
· de vegades em sento una estranya de mi mateixa ·
Confusió, tristesa, plors...
em trobo dins un cercle viciós del que no se ben bé com sortir.
Alternança d'estats d'anims: una llàgrima, dues llàgrimes; Riure, tres llàgrimes, quatre llàgrimes...
Abraçades absents
perduda al mig de l'equador;
sobrevisquent amb petites dosis de records.
Enyorança d'un mar blau i lluminós,
on anaven a parar tots els meus somnis.
L'aire fa temps que s'ha estancat.
Necessito respirar,
que la corrent se m'emporti a un lloc llunyà,
ben enfora de mi mateixa.
Corregir els errors que constantment m'impadeixen avançar;
Fracàs.
Soletat continuada, falta de comunicació, aïllament, anys de poques paraules.
Quan la foscor s'aproxima, l'ego es veu ferit;
sense saber ben bé què passa.
Què és de fàcil donar la culpa als altres...
L'única perdedora aquí sóc jo.
Em castigo amb ràbia; encara sense poder-me explicar per què sóc així, per què em costa tant obrir-me a la gent; per què tantes manies, tant de rancor. Sempre esperant impossibles; idealitzant tot...
No assumeixo el paper de víctima; simplement em sento buida i amb la sensació de que dia a dia estic més a prop del fracàs en les relacions socials.
No tinguis por, ella s'assusta de nosaltres.
Maca, tens un problema i espero que te'n surtis; mentre tant, mira d'anar sobrevivint, mai "sobrevisquent"
tu mateixa