Nebula

Encara recordo aquelles precioses tardes de juliol. Mirades perdudes davant un horitzó blau i lluminós.

Alguns diuen que el sol renta la memòria, però amb mi no ho aconseguirà. Com oblidar el ball de les seves mans sota la sorra calenta; com oblidar aquell preciós verd del seus ulls; com...?

Somnis de princeses i sirenes. Somnis tangibles amb aroma a còctel d'estiu; espelmes i sons de guitarra. Somnis que ara ja es poden contar en pretèrit.

I aquí segueixo amb els meus records nascuts en aquella càlida illa, llar de vespes i sargantanes que es torren al sol del mig dia.

I jo seguiré movent-me al ritme de la vida, sense detenir-me un instant ni davant del que està per venir, ni per llançar una mirada d'abatiment a lo que ja ha succeït.

"Donde quiera que tú estés es la parte superior, y la rueda sólo gira porque la impulsas con tus propios pies."

Serenor i respirar fort... i contar fins a 10 si cal. 

L'univers guarda amb recel un sac ben ple de noves mirades. Ara sols sé que vull gaudir de la meva llibertat, i sentir molts somriures sota la brisa d'un mar esplendorós i net.