Nebula

Què passen d'aviat els dies, els mesos... A cops tinc la sensació de no estar fent res, però sé que diàriament rebo moltíssima informació que em fa créixer com a persona (tot i que de vegades no pugui digerir-la tota). Observant he après còm es pren distància, a reflexionar sobre la quotidianitat, a valorar la soletat, a saber callar, a tancar els ulls en el moment precís...

No es pot renegar de l'essència pròpia; sinó, que ens caracteritzaria?

Avui horabaixa he pujat al terrat en un intent de fotografiar una escultura. Massa vent per a una estructura tant feble. Organicisme volàtil. Al final he acabat asseient-me al terra. Tancar els ulls i respirar fort. Necessitava omplir els meus pulmos d'aire fresc, desconectar per uns segons la ment de l'estrés que començo a patir. Al obrir de nou els ulls he percebut moltíssima claror; he alçat la mirada i llavors he entès que fins i tot en els moments difícils un no ha de deixar mai de somiar...

"El sufrimiento debe ser vencido y la única forma de superar el sufrimiento es soportándolo"   (C. G. Jung)