Nebula

Tempestes que van i venen. Juguen a amagar-se i quan creus haver tapat aquell forat, les formigues de la nostàlgia tornen a destapar nous camins.

Desequilibri emocional.                       

Les coses s'acaben, res torna. Havia cregut assolir gran part de la meva llibertat. Recorria els carrers de la ciutat sense por aparent, però realment en el meu interior s'estava reestructurant tota una estratègia d'il·lusions fracassades. Ingènua...

Pessimisme.

1, 2, 3... 37; fins a quant hauré de contar per poder obrir els ulls i observar que tot això no ha estat més que un malson? Crec que no seré tan afortunada.

Respira profundament, agafa aire... No pots? Ofega't lentament, no t'esforcis més, tanmateix ningú et sentirà; Per què no ho deixes estar? Lluites per una causa que ni tan sols existeix. Ets invisible per aquells ulls. Que n'ets de crèdula. Deixa de somiar... Desperta d'una vegada!