Nebula

No m'és prou reconèixer a frec de lluna
els senyals de l'estel que va fugir,
ròssec de foc, lliscant, si no sé dir
la seva resplendor a quina bruna

promesa servirà. Entre la runa
de tantes veus, quina voldrà sentir?
O el seu pinzell que el negre fa estremir
serà claror en l'espai només per una?

Silents, els astres corren en desvari,
satèl·lits cecs d'un inconegut far,
una cursa sens fi que els porta enlloc:

torna l'estel, humil, al solitari
punt en què sent la gravetat lunar.
No l'atzar sinó el risc mena el seu joc.

(Margalida Pons, Les aus).