Nebula

(...) He arribat tard i cansada, però lo important és que ja estic aquí amiga meva. Avui dematí m'he rentat la cara, i a la fi m'he pogut alliberar d'aquestes peganyes de fum barceloní que tant m'han fet patir darrerament. Ara m'enlluerna el blanc d'aquestes quartre parets. Quanta pau, quina calidesa... Tanco els ulls i respiro profundament. Ummm...quina oloreta a pi. Em quedaria aquí eternament; dormint sota aquesta ombra fèrtil, deixant que la resina gota a gota m'anés cobrint tota la pell, molt lentament... No m'importa, doncs novament torno a somriure, torno a ser feliç i tinc l'ànima serena.