La bellesa es troba en els ulls del qui observa...
Abril de contradiccions...
nebula | 29 Abril, 2007 17:11
De vegades no t'entenc... de vegades ni tan sols sé el què vull. Sovint miro el cel intentant trobar una resposta; observo com els núvols es desplacen a ritme de processó cap el precipici de la seva mort. Contemplo des de la finestra d'aquesta habitació la parella de coloms que, com cada dia, es refugia en l'aparell d'aire acondicionat del veí. M'agrada examinar el seu comportament... perquè al cap i a la fi no són tan diferents de nosaltres. Em fa gràcia la dedicació de la femella per esplugar totes les plomes del seu company, el seu maldestre caminar...
Alguns cops aquesta panoràmica em recorda a un cementiri ; olor a teulada banyada, antenes donant l'esquena a la mar, ocells perseguint-se per l'ampli cel confús per la grisor dels niguls...
Cançons sense veu, melodies harmonioses que conviden al plor d'aquestes paraules. Hi ha dies, que sense motius aparents, ens sentim més tristos que mai. Tal volta serà l'enyorança del record, de l'amor que no em toca viure, de la solitud dels diumenges sense tu...
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
· om tare tutare ture soha ·
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Recentment
Categories
Els meus enllaços
· Buscador de cançons ·
· Moments d'art ·
- Andrew Bae Gallery
- bona nit a la terra
- cally creates paper
- Centre d'Art s'Estació
- Drapart
- fundació Antoni Tàpies
- la mano y la mirada
...si són els diumenges sense l'abraçada d'allò que es troba a faltar... però, demà (avui) és dilluns i tornarà sortir el sol...
Observant un paisatge similar, on els núvols dónen pràcticament l'efecte blanc i negre, m'he passat molts diumenges horabaixa de vida d'estudiant sentint el pessigolleig de la nostàlgia, creant entre fums imaginacions que es van quedar allà, a un terrat anònim. M'agradaria tornar a veure si encara hi són
M'agraden aquestes teulades. Estan de panxa al cel, disposades a rebre pluja i llamps i trons. Quina resignació, no? Pens que s'assemblen més a les persones que no els coloms (és que els hi tenc una mica de mania, perdó;))