Nebula

    Què és l'espiritualitat? Les dècades passades van constituir lo que ha estat considerat com una època  d'alineació on les tradicions i les religions antigues han estat rebutjades. Milers de cercadors de la « nova era » començaren a experimentar una infinitat de productes químics i filosofies. Prevalia el sentiment de que la veritat es trobava en algún lloc, molt a prop; però... on? D'alguna manera  es va arribar a la conclussió de que era necessari ampliar un poc les perspectives. 

    En tota societat, la religió establida conté pràctiques culturals i tècniques que han anat transmetent-se de generació en generació. Però quan els mitjans es confonen amb la finalitat, els seus membres comencen a buscar en una altra part. Cerquen una inspiració viva que tengui un efecte pràctic i notori en les seves vides diaries. Tant si una persona porta una vida espiritual independent, com si forma part d'una tradició organitzada, l'objectiu és el mateix: l'assoliment de la perfecció, la puresa i la pau mental o l'autorealització. 

    Aquesta font de saviesa és l'Ésser. L'Ésser no és el cos individual, ni la ment, sinó més aviat l'aspecte profund dintre de cada persona que coneix la Veritat. Existeix en tota criatura, i , no obstant, té també existència independent. Alguns li diuen Déu, altres Alà, Brahman, Consciència còsmica, Esperit Sant, Atman, o la Ment Universal. Els noms i els camins són nombrosos, però solament existeix una Essència que tot ho impregna.

    És impossible entendre el Ser amb uns sentits i un intel·lecte limitats. La ment humana no pot captar lo Infinit i lo Etern, per això s'empre, a vegades, una visualització pot ajudar a l'individu a concentrar-se en lo Suprem. Els cristians poden concentrar-se en la imatge de la creu o en la forma de Jesucrist. Els hindús poden fer-ho en una imatge de Siva. Els que concebin lo Absolut en termes més abstractes poden concentrar-se en la flama d'una espelma, un chakra (centre de l'energia en el cos), o el so de OM. Però tot això no són més que impressions parcials de la Veritat. 

    Imaginem per un moment un científic altament qualificat. Coneix les diferents teories matemàtiques, sap lo inmens que és l'espai i lo diminut que és un àtom, així com la diferència que hi ha entre la vida i la mort. Pot explicar-ho tot detallada i extensament; però el seu és un coneixement esclusivament teòric. No hi ha forma de definir o de descriure lo que és il·limitat. El Coneixement Absolut no pot assolir-se més que a través de l'experiència directa. Per exemple, la pràctica que la meditació ens pot ajudar, ja que aquesta aquieta les tendències exterioritzants de la ment, desenvolupa la intuició i toca aquella petita part de lo Suprem que es troba dintre de tots nosaltres.

(fragment extret del llibre "MEDITACIÓN Y MANTRAS" , per Suami Vishnu Devananda).