Nebula

   La meditació és una experiència que no pot ser descrita, igual que no poden ser descrits els colors a un cec. Totes les experiències ordinàries estan limitades pel temps, l'espai i la llei de causa i efecte, sense que la comprensió i conciència normals siguin capaces de transcendir aquests límits. Una experiència finita no pot ser transcendental, perquè està medida en termes de passat, present i futur. Aquests conceptes de temps són il·lusoris, ja que no tenen permanència. El present, inmesurablement petit i fugaç, no es pot percebre. El passat i el futur no existeixen en el present, i per tant són irreals. Vivim en una il·lusió.

   L'estat meditatiu transcendeix totes aquestes limitacions. En ell no existeix el passat ni el futur, sinó únicament la consciència del SÓC JO en un ARA etern. Tal estat de consciència sols sobrevé quan es detenen totes les vibracions mentals i la mateixa ment desapareix. L'estat anàleg més pròxim és el somni profund, on no hi ha temps, espai ni causalitat. La meditació, no obstant, és molt diferent al somni profund, que no és més que una experiència de buit, ja que es tracta d'un estat intens de pura consciència que produeix canvis profunds en la psique.

   La meditació és la vertadera font del descans. El somni profund autèntic es produeix rara vegada. Durant els somnis la ment continua activa, encara que treballant subtilment, i, per tant, aportant poc descans. El descans, en canvi, està assegurat en la meditació, quan la ment està plenament concentrada i pròxima al Atman, o el Ser. És un descans durador, espiritual...          

   Amb la meditació arriba la liberació del temor a la mort. La major part de la gent pensa que la mort és el fi de l'existència, però de fet, la mort no significa més que l'extinció del nom i la forma presents. Quan més gran és la identificació amb el nom i amb la forma, més fort és el temor. La pràctica de la meditació ens ajuda a prendre distància d'aquest dos conceptes.

" L'energia no naix ni mor, simplement es transforma"

   Reconeixent l'efimaritat de tot el que ens envolta, un se n'adona de la importància de no aferrar-se a res, incluint la pròpia identitat de l'ego. Quan aquesta necessitat desapareix, quan s'esvaeix el temor de perdre lo que un mai ha posseït, la inmortalitat de l'ànima està tan pròxima...

   Qui medita regularment desenvolupa una personalitat magnètica i dinàmica. Aquells que entren en contacte amb ell/ella es veuen influïts per la seva alegria, els seus ulls brillants, el seu verb poderós, el seu cos saludable i la seva energia inextingible. De la mateixa manera que un granet de sal es dissol en un recipient d'aigua i és distribuït per tot el volum del líquid, l'aura espiritual del meditador s'infiltra en les ments dels altres. Les persones obtenen d'ell/ella alegria, pau i fortalesa. El yogui/yoguini avançat que medita en una cova solitaria a l'Himalaya pot ajudar al món més que qui predica des d'un púlpit. Així com les vibracions del so viatgen a través de l'espai, també les indestructibles vibracions espirituals d'un meditador viatgen una distància infinita, portant pau i ganes de viure a totes aquelles persones amb llum...