Nebula

Amb l'ombra dòcil del teu cos m'avinc
i amb tu reprenc el goig de caminar.
Cap ruta no por dur-me més enllà
perquè de tu me'n ve tot el que tinc.

Minuciós, m'esforço perquè el dring
de cada mot ens faci el viure clar.
Em tempta el foc de l'horitzó llunyà
i amb tu el contemplo, i amb tu vaig i vinc

de mi a mi mateix. No hi ha desert
si de tu em sento dolçament reblert
i els meus ulls dels teus ulls són franc ressò.

En tu m'aprenc i em desaprenc en tu,
i aquest vaivé tranquil és el que em du
fins al centre més pur del propi jo.

(Amb l'ombra dòcil - Miquel Martí i Pol)