Nebula

Cagon dena, comecem bé el mes; aigua, fred... Avui, dia 1 de maig, és el dia perfecte per no fotren ni brot. Si esteis avorrits us recomano uns vídeos del You Tube d'un tio que fa monòlegs de quatre parides que són brutals, riureu molt...

Toni Moog, "el perro del Chony":

http://youtube.com/watch?v=W51D97RX0hg  (1a part)
http://youtube.com/watch?v=UwaJcNw5T7g&mode=related&search=  (2a part)
http://youtube.com/watch?v=tFBThgHh-Tk&mode=related&search=  (3a part)

Toni Moog, "que pum que pam":

http://youtube.com/watch?v=en790l1aAi0   (1a part)
http://youtube.com/watch?v=tXSOqyjp-YI   (2a part)

Toni Moog, "la playa":

http://youtube.com/watch?v=YfA20L4MuOA  (1a part)
http://youtube.com/watch?v=50HZZdVCclQ  (2a part)

Au ido, que passeu un bon dia!!

De vegades no t'entenc...  de vegades ni tan sols sé el què vull. Sovint miro el cel intentant trobar una resposta; observo com els núvols  es desplacen a ritme de processó cap el precipici de la seva mort. Contemplo des de la finestra d'aquesta habitació la parella de coloms que, com cada dia, es refugia en l'aparell d'aire acondicionat del veí. M'agrada examinar el seu comportament... perquè al cap i a la fi no són tan diferents de nosaltres. Em fa gràcia la dedicació de la femella per esplugar totes les plomes del seu company, el seu maldestre caminar...

Alguns cops aquesta panoràmica em recorda a un cementiri ; olor a teulada banyada, antenes donant l'esquena a la mar, ocells perseguint-se per l'ampli cel confús per la grisor dels niguls...

Cançons sense veu,  melodies harmonioses que conviden al plor d'aquestes paraules. Hi ha dies, que sense motius aparents, ens sentim més tristos que mai. Tal volta serà l'enyorança del record,  de l'amor que no em toca viure, de la solitud dels diumenges sense tu...

Mi alma tiene
el peso de la luz.
Tiene el peso
de la música.
Tiene el peso de la
palabra nunca
dicha, a punto, quizá, de ser dicha.
Tiene el peso de
un recuerdo. Tiene
el peso de una añoranza.
Tiene el peso de una mirada.

Pesa como
pesa una
ausencia.
Y la lágrima
que no se
ha llorado. Tiene
el inmaterial
peso de una
soledad en medio de los otros.

    Què és l'espiritualitat? Les dècades passades van constituir lo que ha estat considerat com una època  d'alineació on les tradicions i les religions antigues han estat rebutjades. Milers de cercadors de la « nova era » començaren a experimentar una infinitat de productes químics i filosofies. Prevalia el sentiment de que la veritat es trobava en algún lloc, molt a prop; però... on? D'alguna manera  es va arribar a la conclussió de que era necessari ampliar un poc les perspectives. 

    En tota societat, la religió establida conté pràctiques culturals i tècniques que han anat transmetent-se de generació en generació. Però quan els mitjans es confonen amb la finalitat, els seus membres comencen a buscar en una altra part. Cerquen una inspiració viva que tengui un efecte pràctic i notori en les seves vides diaries. Tant si una persona porta una vida espiritual independent, com si forma part d'una tradició organitzada, l'objectiu és el mateix: l'assoliment de la perfecció, la puresa i la pau mental o l'autorealització. 

    Aquesta font de saviesa és l'Ésser. L'Ésser no és el cos individual, ni la ment, sinó més aviat l'aspecte profund dintre de cada persona que coneix la Veritat. Existeix en tota criatura, i , no obstant, té també existència independent. Alguns li diuen Déu, altres Alà, Brahman, Consciència còsmica, Esperit Sant, Atman, o la Ment Universal. Els noms i els camins són nombrosos, però solament existeix una Essència que tot ho impregna.

    És impossible entendre el Ser amb uns sentits i un intel·lecte limitats. La ment humana no pot captar lo Infinit i lo Etern, per això s'empre, a vegades, una visualització pot ajudar a l'individu a concentrar-se en lo Suprem. Els cristians poden concentrar-se en la imatge de la creu o en la forma de Jesucrist. Els hindús poden fer-ho en una imatge de Siva. Els que concebin lo Absolut en termes més abstractes poden concentrar-se en la flama d'una espelma, un chakra (centre de l'energia en el cos), o el so de OM. Però tot això no són més que impressions parcials de la Veritat. 

    Imaginem per un moment un científic altament qualificat. Coneix les diferents teories matemàtiques, sap lo inmens que és l'espai i lo diminut que és un àtom, així com la diferència que hi ha entre la vida i la mort. Pot explicar-ho tot detallada i extensament; però el seu és un coneixement esclusivament teòric. No hi ha forma de definir o de descriure lo que és il·limitat. El Coneixement Absolut no pot assolir-se més que a través de l'experiència directa. Per exemple, la pràctica que la meditació ens pot ajudar, ja que aquesta aquieta les tendències exterioritzants de la ment, desenvolupa la intuició i toca aquella petita part de lo Suprem que es troba dintre de tots nosaltres.

(fragment extret del llibre "MEDITACIÓN Y MANTRAS" , per Suami Vishnu Devananda). 

No puc soportar més la basca d'aquesta ciutat. M'ofego entre tant de fum de porro, entre tanta monotonia... si volguessis et podria fer un croquis amb tot detall del recorregut de la línia 74.

El futurs arquitectes ja van ben gats, són més vius que jo, doncs han entès la dinàmica del teu joc. Avui m'he rendit, no podia suportar més aquesta confusió, aquest desànim... Avui ja m'he cansat de contar les fulles que cauen dels arbres del costat de la facultat, de veure el tramvia passar en totes les direccions possibles, de...

Avui tot i que torna a brillar el sol em sento buida, em sento trista...

Silencis que ocupen cada metre quadrat d'aquesta habitació; silencis amb gust amarg de tabac, silencis amb essència de jazz...

   Nou i mitja de la nit. Surts de classe feta pols; i quan per fi estas a dues passes de sa parada, paaaamm!! veus el teu bus com desfila diagonal cap a munt. Amb sort només hauràs d'esperar vint minuts al següent.

Vint minuts donen tant de si...

   Sense voler-ho, la teva ment realitza un ràpid resum del què t'ha passat al llarg del dia. I te n'adones que sempre és la mateixa rutina, els mateixos temors, els tres moixos de sempre prenent el sol, la mateixa boira indefinible que envolta aquesta ciutat, la mateixa olor a tabac després de dinar, el mateix llibre que llegir quan no puc deixar de pensar en tu...

   Torno a la realitat, a l'aquí i a l'ara del present, i sols veig com novament no he estat capaç de dir-te res. A vegades no sé que em passa... Sospito que la meva valentia ja fa mesos que s'amaga sota els llençols, esperant ansiosa que arribi la nit per poder-te somiar. I ara... ara no sé fer res més que escoltar aquesta cançó una vegada, i una altra, i una altra...

   La llum són totes aquelles cançons que et porten bons records; la rialla sincera d'un amic, poder veure el sol cada matí, fer guerres de bolles de sorra a la platja, contemplar una obra d'art, veure com fastegen els coloms de la ciutat; llegir un poema, plorar d'alegria, observar la natura, quedar-me empardalada miran-te als ulls mentres em parles sense saber que dir després, embrutar-te de dalt a baix mentres pintes, caminar sola pel carrer a mitja nit , estar hores i hores tirada a la gespa sense fer absolutament res; respirar profundament quan t'enyores, sentir-te estimada, observar l'horitzó quan et sents trista o confosa, somiar desperta, pensar en tu cada nit, mirar-te sense que te n'adonis...

   La meditació és una experiència que no pot ser descrita, igual que no poden ser descrits els colors a un cec. Totes les experiències ordinàries estan limitades pel temps, l'espai i la llei de causa i efecte, sense que la comprensió i conciència normals siguin capaces de transcendir aquests límits. Una experiència finita no pot ser transcendental, perquè està medida en termes de passat, present i futur. Aquests conceptes de temps són il·lusoris, ja que no tenen permanència. El present, inmesurablement petit i fugaç, no es pot percebre. El passat i el futur no existeixen en el present, i per tant són irreals. Vivim en una il·lusió.

   L'estat meditatiu transcendeix totes aquestes limitacions. En ell no existeix el passat ni el futur, sinó únicament la consciència del SÓC JO en un ARA etern. Tal estat de consciència sols sobrevé quan es detenen totes les vibracions mentals i la mateixa ment desapareix. L'estat anàleg més pròxim és el somni profund, on no hi ha temps, espai ni causalitat. La meditació, no obstant, és molt diferent al somni profund, que no és més que una experiència de buit, ja que es tracta d'un estat intens de pura consciència que produeix canvis profunds en la psique.

   La meditació és la vertadera font del descans. El somni profund autèntic es produeix rara vegada. Durant els somnis la ment continua activa, encara que treballant subtilment, i, per tant, aportant poc descans. El descans, en canvi, està assegurat en la meditació, quan la ment està plenament concentrada i pròxima al Atman, o el Ser. És un descans durador, espiritual...          

   Amb la meditació arriba la liberació del temor a la mort. La major part de la gent pensa que la mort és el fi de l'existència, però de fet, la mort no significa més que l'extinció del nom i la forma presents. Quan més gran és la identificació amb el nom i amb la forma, més fort és el temor. La pràctica de la meditació ens ajuda a prendre distància d'aquest dos conceptes.

" L'energia no naix ni mor, simplement es transforma"

   Reconeixent l'efimaritat de tot el que ens envolta, un se n'adona de la importància de no aferrar-se a res, incluint la pròpia identitat de l'ego. Quan aquesta necessitat desapareix, quan s'esvaeix el temor de perdre lo que un mai ha posseït, la inmortalitat de l'ànima està tan pròxima...

   Qui medita regularment desenvolupa una personalitat magnètica i dinàmica. Aquells que entren en contacte amb ell/ella es veuen influïts per la seva alegria, els seus ulls brillants, el seu verb poderós, el seu cos saludable i la seva energia inextingible. De la mateixa manera que un granet de sal es dissol en un recipient d'aigua i és distribuït per tot el volum del líquid, l'aura espiritual del meditador s'infiltra en les ments dels altres. Les persones obtenen d'ell/ella alegria, pau i fortalesa. El yogui/yoguini avançat que medita en una cova solitaria a l'Himalaya pot ajudar al món més que qui predica des d'un púlpit. Així com les vibracions del so viatgen a través de l'espai, també les indestructibles vibracions espirituals d'un meditador viatgen una distància infinita, portant pau i ganes de viure a totes aquelles persones amb llum...

L'enyorança m'omple el cor cada cop que l'espera es fa llarga. Les agulles del rellotge de la terminal B pareixen haver-se glassat per l'oratge de la tramuntana. Encara recordo aquell dia d'hivern. Les mirades cansades de la gent, el plor dels infants, la meva tristesa... Els avions es movien empardalats com els coloms en un dia de fred. Confusió i melancolia; no et passa que de vegades no saps d'on ets? Obris un llibre, fas quatre gargots a la llibreta d'esbossos, però res et distreu; l'enyorança segueix tan present...

Tanques els ulls i deixes que la teva ment divagui pels arxius dels teus records... i em ve una paraula al cap: horabaixa...quina paraula tan preciosa. Aiguades blavoses, roses que embruten el cel, taronges que no volen tocar l'horitzó... Em quedaria hores i hores asseguda sobre aquestes roques del color de la cendra, fent el que més m'agrada;  observant el silenci de la mar.

            

que no distreu de tanta quietud.

i amb blau d'onada lenta, el meu desig

i ens agomboli la remor del bosc.

Tot el que hem viscut ho inscric en el teu cos

el teu silenci d'àmfora i de pou.

L'heura dels dits detura el pas del temps

turgents i erectes, el teu ventre llis

Apropo els llavis als teus llavis molls

                                                     (Martí i Pol).