Nebula

La vida m'ha regalat la increïble experiència de poder gaudir dels misteris de la humanitat.

Han estat tres intensos dies al jaciment de La Palma, al costat del riu Ebre, prospectant un terreny immens, testimoni de la Segona Guerra Púnica i de la Guerra Civil espanyola, entre d'altres.

Detectors, piquetes i una pila de carrils i cordons per recórrer. El cansament es fa minúscul davant la satisfacció que et provoca la troballa de monedes de bronze romanes i ploms enrotllats de l'època.

Diumenge repeteixo a Tivissa. Aquesta serà una prospecció totalment diferent: clavar estaques per quadricular el terreny i prospectar, posteriorment, cada un dels quadrants per tal de localitzar fragments de ceràmica grecoromana, etc. Serà dur, però el paratge natural  que envolta el poblat iber del costat (El Castellet de Banyoles) val molt la pena.

Et trobaré molt a faltar

Sense títol, sense paraules a l'abast de les mirades externes.

Tu fas que em senti menys sola en aquest món, tu em fas somriure a cada instant i aconsegueixes fer-me desconectar de l'agitada rutina setmanal. 

Sense novetats i amb molt poc temps del que disposar.

No et passa que de vegades tens plorera i no entens el perquè?

Darrerament tinc la sensació de no aprofitar el temps, d'una freqüència impròpia dels mesos de març als que estava acostumada. Retorno al bloc de la nostàlgia. Necessito l'abraçada de mi mateixa; agafar un pinzell i deixar que els traços lentament entrin en harmonia amb les sensacions viscudes dia darrera dia.

Canvis assentats.

Per què davant l'estabilitat m'atabalo? Inseguretats tal volta? L'ésser humà és tan complicat...

Estupidesa humana en nivells desorbitats.

M'enyoro, us enyoro... Què difícil és ser gran. Matins al museu plens de paraules amb oloreta a infantesa. El que donaria per tornar uns instants a aquella fantàstica època on un petit barri de costa es convertia en el més gran parc d'aventures; bicicletes, genolleres pelades i trasters que es converteixen en refugi de varis submarinistes menuts, plens d'ingenuïtat, jugant a històries de grans... Resulta graciós vist des de la distància.

Em fa por pensar en el futur. Vull fer tantes coses... Sé que la clau està en pensar en el present. Viure l'"ara" evitant el patiment col·lectiu, i encara més important, no abandonar-nos a nosaltres mateixos. I m'entristeixo al veure que les decisions que prenc -tant importants per una banda- anul·len part del meu jo espiritual. I...  ara entenc als meus pares; la vida és un camí ple de sacrificis, on de vegades la rutina ens deprimeix i ens fa tenir una visió desganada de la societat. Ahir em sentia perduda, trista i amb ganes de que fos avui. Dedueixo que el millor remei passa per tornar a casa, a la meva estimada i odiada illa, menjar panades i descansar del món.

Mentrestant...

...pintaré somnis al sostre blanc de la meva habitació.

Canvis...

... canvis importants, decisius, esperançadors.

No hagués imaginat mai lo ràpid que arriben a passar les hores. Rellotges de sorra trencats a vora de mar.

Restaurant històries de mariners perduts enmig de la mar.

Sales consecutives, murs que desvelen els secrets del passat. Fredor i confort.

Nits de ment en blanc, nit de melancolia, de records amb oloreta a estiu. Un juliol que reviu intensament cada cop que em delecto amb aquella peculiar cal·ligrafia.

Brusquina i cossos perduts entre els llençols. Passió i dies baixos. Cansament. 

1, 2, 3... Reorganització i tornar a respirar.

Espero fer-ho bé. Desitja'm sort!

2007...

Gràcies als vallespirencs, per donar-me aquesta oportunitat, per cedir-me una mascareta amb la que poder respirar tots aquells aromes que ens apropen a la nostra terra, i impedir que em perdi novament dins la boira de la gran ciutat.

 
...gràcies monets! 

http://www.youtube.com/watch?v=C7otQKB2GjM

Què li passa a aquest món? És l'era dels salvatges, de la no educació, de la no coherència. Són temps de violència, en el que alguns pensen que el diàleg passa per l'ofensa i el menyspreu.

"No te mereixes ni es nom des porc"

No entraré pas en el teu joc, bàsicament perquè jo he rebut una educació, i segon, perquè me fa peresa, i no te vull dedicar massa línies al meu bloc.

I saps què te dic? Que des teu pa en faràs sopes !!! (Ves alerta que un dia no te'n trobis a una més gallet que tu, i aquest nasset tan fi que tens quedi mirant cap a Lluc...).

P.D: El meu estimat germà, solidaritzat amb sa causa, m'ha recomanat un parell de webs per fer bombes casolanes i variants fètides. Jo només t'aviso, que en partir de sa residència a lo millor trobaràs un regalet molt graciós  J  (saps quina olor fan els ous podrits de 3 setmanes?, no?, tranquil·la, aviat ho sabràs... Tot és qüestió de paciència en aquesta vida!)

I jo dic... TMB anar-vos a la merda! Me pareix molt bé que reclameu drets de protecció als autobusos, millores de salaris, bla bla bla... però no foteu als estudiants que, com jo, no tenen altre mitjà per desplaçar-se per la ciutat. Per començar us hauria de fer vergonya cobrar aquests preus en les vostres tarifes. Creieu que l'economia d'un universitari de classe mitja està per pagar 100 i pico d'euros per un miserable abonament trimestral? Estic cremadíssima, m'he passat una hora a la parada, esperant que el 74 es dignés a passar... fins que ja arribava una hora tard a la classe que havia d'assistir. Des d'aquí us dic, gràcies per fotrem les meves tasques diürnes, gràcies per impossibilitar-me un cop més que l'assoliment dels meus crèdits de lliure elecció es faci possible...

Evidentment davant la impotència de l'usuari afectat he tornat a casa, m'he ficat a la vostra web (que per cert, a veure si milloreu el disseny, ja que estem en una ciutat suposadament moderna...) i he buscat informació que justifiqui la vostra tocada de coions, en aquest cas: d'ovaris. Expliqueu les vostres causes,  que jo realment no acabo d'entendre. Emprenyeu a la Generalitat joder, no a la pobra classe obrera. Dieu que informaríeu en parades sobre la vaga... I una merda!! Jo no he vist ni un cartell ni res, sou uns mentiders!

Després no em vingueu al bus a fer enquestes del què opino sobre la vostra empresa. Que què em sembla els serveis de la línia, el tracte del personal, la temperatura del bus, etc. En fi, que el pròxim cop que algun contractat per vosaltres em vengui a molestar (ah, un consell, intenteu que els entrevistants no siguin nines de 16 anys, rovegant xiclet, 100% kinki i que t'interromp parlant amb la seva amiga "la Jenny"), li diré molt amablement:  "no et molestis, ja és el tercer cop que m'intenten realitzar el formulari. Si vols que ho fem més ràpid posa de mitja un "molt deficient" en tot, i en observacions afegeix un "per favor, no us molesteu en fer més entrevistes, tanmateix després feu el que us ve en gana."

Només us dic que ara ve Nadal, i per sort escampo d'aquesta ciutat. Aquest any li escriuré als reis, els hi demanaré que per favor em duguin una bicicleta, no perquè estigui a favor de l'ecotransport (cosa que ho estic totalment), sinó per no haver-me d'amargar innecessàriament i evitar utilitzar les vostres línies.

Ah, per cert, creieu que teniu un bon pla de foment del transport públic? Sí?, això creieu? Bé, jo us convido a la reflexió...

Des d'aquí  demano que per favor, alguna empresa  els desbanqui del seu monopoli en autobusos, metro, ferrocarrils, etc. Si tinguessin competència tal vegada els consumidors veuríem un descens de les tarifes. Sé que demano impossibles, tanmateix en aquesta societat de consum, polítics i empresaris acaben fent el que volen. Hipocresia i mirada amb pictograma de dolar incorporat; ah no, que ara l'euro es revalora! Perdonin...

A veure si des del govern, us poseu les piles per fomentar la universitat, donant beques, i repeteixo, beques de veres, i no aquestes bromes que vosaltres denomineu com a tal. No voleu un món millor? Doncs preocupeu-vos del jovent que s'esforça dia a dia assistint a classe, que arruïna a la seva família per pagar-se els estudis en una universitat pública amb una manca de recursos brutals; - empasolant-nos un PLA DE BOLONYA que ens imposa un ambient de conformisme competitiu, anul·lant la Universitat com un espai de solidaritat, de lluita i de revoltes). Joves que han de restringir les seves sortides socials per poder arribar a fi de mes, etc. Després no us queixeu del fracàs escolar i de que Espanya tingui les taxes més elevades de consum d'estupefacients... I què voleu!!!

<< El movimiento se demuestra andando...>>

P.D: No sols m'heu fotut el matí, sinó que aquesta tarda m'hauré de desplaçar en metro per anar fins a la universitat, fent una voltera de "cal Déu", que podria resoldre en 25 minuts de bus. En serio, moltes gràcies.

Atentament, una universitària amargada.

Sempre és interessant consultar llibres a l'atzar. La curiositat ens pot descobrir petits fragments que ens fan reflexionar en les hores mortes de la nostra quotidianitat. Punts de vista dispars; de vegades certs comentaris retrògads que, evidentment, intento ignorar per no alterar-me.

A continuació subratllo algunes línies, evitant citar aquells continguts d'origen masclista i carques.