Nebula

I jo dic... TMB anar-vos a la merda! Me pareix molt bé que reclameu drets de protecció als autobusos, millores de salaris, bla bla bla... però no foteu als estudiants que, com jo, no tenen altre mitjà per desplaçar-se per la ciutat. Per començar us hauria de fer vergonya cobrar aquests preus en les vostres tarifes. Creieu que l'economia d'un universitari de classe mitja està per pagar 100 i pico d'euros per un miserable abonament trimestral? Estic cremadíssima, m'he passat una hora a la parada, esperant que el 74 es dignés a passar... fins que ja arribava una hora tard a la classe que havia d'assistir. Des d'aquí us dic, gràcies per fotrem les meves tasques diürnes, gràcies per impossibilitar-me un cop més que l'assoliment dels meus crèdits de lliure elecció es faci possible...

Evidentment davant la impotència de l'usuari afectat he tornat a casa, m'he ficat a la vostra web (que per cert, a veure si milloreu el disseny, ja que estem en una ciutat suposadament moderna...) i he buscat informació que justifiqui la vostra tocada de coions, en aquest cas: d'ovaris. Expliqueu les vostres causes,  que jo realment no acabo d'entendre. Emprenyeu a la Generalitat joder, no a la pobra classe obrera. Dieu que informaríeu en parades sobre la vaga... I una merda!! Jo no he vist ni un cartell ni res, sou uns mentiders!

Després no em vingueu al bus a fer enquestes del què opino sobre la vostra empresa. Que què em sembla els serveis de la línia, el tracte del personal, la temperatura del bus, etc. En fi, que el pròxim cop que algun contractat per vosaltres em vengui a molestar (ah, un consell, intenteu que els entrevistants no siguin nines de 16 anys, rovegant xiclet, 100% kinki i que t'interromp parlant amb la seva amiga "la Jenny"), li diré molt amablement:  "no et molestis, ja és el tercer cop que m'intenten realitzar el formulari. Si vols que ho fem més ràpid posa de mitja un "molt deficient" en tot, i en observacions afegeix un "per favor, no us molesteu en fer més entrevistes, tanmateix després feu el que us ve en gana."

Només us dic que ara ve Nadal, i per sort escampo d'aquesta ciutat. Aquest any li escriuré als reis, els hi demanaré que per favor em duguin una bicicleta, no perquè estigui a favor de l'ecotransport (cosa que ho estic totalment), sinó per no haver-me d'amargar innecessàriament i evitar utilitzar les vostres línies.

Ah, per cert, creieu que teniu un bon pla de foment del transport públic? Sí?, això creieu? Bé, jo us convido a la reflexió...

Des d'aquí  demano que per favor, alguna empresa  els desbanqui del seu monopoli en autobusos, metro, ferrocarrils, etc. Si tinguessin competència tal vegada els consumidors veuríem un descens de les tarifes. Sé que demano impossibles, tanmateix en aquesta societat de consum, polítics i empresaris acaben fent el que volen. Hipocresia i mirada amb pictograma de dolar incorporat; ah no, que ara l'euro es revalora! Perdonin...

A veure si des del govern, us poseu les piles per fomentar la universitat, donant beques, i repeteixo, beques de veres, i no aquestes bromes que vosaltres denomineu com a tal. No voleu un món millor? Doncs preocupeu-vos del jovent que s'esforça dia a dia assistint a classe, que arruïna a la seva família per pagar-se els estudis en una universitat pública amb una manca de recursos brutals; - empasolant-nos un PLA DE BOLONYA que ens imposa un ambient de conformisme competitiu, anul·lant la Universitat com un espai de solidaritat, de lluita i de revoltes). Joves que han de restringir les seves sortides socials per poder arribar a fi de mes, etc. Després no us queixeu del fracàs escolar i de que Espanya tingui les taxes més elevades de consum d'estupefacients... I què voleu!!!

<< El movimiento se demuestra andando...>>

P.D: No sols m'heu fotut el matí, sinó que aquesta tarda m'hauré de desplaçar en metro per anar fins a la universitat, fent una voltera de "cal Déu", que podria resoldre en 25 minuts de bus. En serio, moltes gràcies.

Atentament, una universitària amargada.

Sempre és interessant consultar llibres a l'atzar. La curiositat ens pot descobrir petits fragments que ens fan reflexionar en les hores mortes de la nostra quotidianitat. Punts de vista dispars; de vegades certs comentaris retrògads que, evidentment, intento ignorar per no alterar-me.

A continuació subratllo algunes línies, evitant citar aquells continguts d'origen masclista i carques.

No sé què em passa darrerament... la foscor prematura dels dies ennuvolats, la grisalla del camí, la rutina, les absències d'una carícia, els records... Els records que m'oprimeixen el cor cada cop que intento raonar els meus passos. L'existència de no saber cap a on caminar, la sensació d'avançar i retrocedir constantment.

És un joc de rostres en blanc. De no-identitats. De paraules que s'escolen pel desaigua del temps. Infinitats de mirades perdudes en l'aire, l'aire costaner de la mediterrània...

Silencis.

Reflexions que no deixen que siguin contades en veu alta. Massa fum de cigarret. Nits enteres perdent-me entre els llençols absents. Col·leccions d'aromes i de pensaments passats, presents i futurs...

La simplicitat de la vida em fascina i em desconsola. Tot es resumeix a la complexitat de nosaltres mateixos, del control que la ment vol exercir sobre els nostres actes. La maleïda acció del raonament. Oblidem el fet de poder gaudir de la màgia de la natura. Observar com volent els ocells sobre l'immens cel d'una posta de sol; l'herba seca, l'oratge nocturn de la muntanya, el silenci d'una cova...

   Nit d'excessos, de mirades perdudes entre la foscor de la ciutat, de pensaments compartits, de reflexions en veu alta; Nits de sons i de mirades que traspassen la pell, d'edificis en runes, de soledat compartida, de desdoblaments psicològics, d'ànimes perdudes...

... de vegades els enigmes del passat romanen ocults sota la insòlita trobada de dos estranys.

Incapaços de preveure els passos dels súbdits del temps (quin gran enemic).

Capa sobre capa, ocultant els secrets de la calç viva.

Imagina un quadrat, una finestra. Passa. No tinguis por, seu al meu costat. Aquí ningú ens pot fer mal. Relaxa't. Tanca els ulls, respira, i nota com cicatritzen les ferides.   

 
Parla'm del teu patiment, comparteix amb mi els teus temors. Deixa que t'expliqui la meva història. No es un conte de princeses ni de cavalls blancs com la neu. No hi ha bruixes, ni pomes enverinades, ni gegants... Sols camins successius per terres desconegudes.